Lynn Margulis,
1938-2011, Chicago – Amherst
Biòloga evolucionista, microbiòloga, Lynn Margulis és considerada una de les pensadores més estimulants i originals de la seva generació. Va dedicar tota la seva vida a estudiar el microcosmos dels organismes més petits de la Terra. Es va doctorar en Genètica per la Universitat de Berkeley (Califòrnia), va ser catedràtica de Biologia de la Universitat de Massachussets i coordinadora del departament de Biologia planetària de la NASA.
La gran contribució de Margulis va ser la formulació i difusió de la teoria de l’endosimbiosi segons la qual les cèl·lules eucariotes (els maons amb els quals estan construïts els éssers vius) són literalment una amalgama de cèl·lules bacterianes diverses. En front de les visions que presentaven l’evolució com una competició en la qual sobreviuen les espècies que millor s’adapten, Margulis va proposar un nou paradigma que identificava la cooperació i l’associació com un factor decisiu en l’evolució dels organismes. Aquest plantejament, que en el seu moment la va enfrontar amb bona part de la comunitat científica, va suposar un gir fonamental en la comprensió de l’evolució de les espècies i avui està totalment acceptat. Margulis va rescatar la teoria d’autors oblidats com Konstantin Merezovski i Boris Kozo-Polianski, la va enriquir i completar i va tenir un paper fonamental en la seva difusió i posterior acceptació generalitzada.
Margulis, que es considerava professora per sobre de tot, va ensenyar i inspirar a innumerables estudiants i va portar a terme una incansable activitat divulgadora per tot el món impartint conferències i seminaris i també com a prolífica escriptora, autora i coautora de centenars d’articles científics, llibres i vídeos. La microbiòloga nord-americana va tenir una relació molt especial amb el nostre país on va col·laborar amb diverses universitats i va dur a terme importants projectes de recerca. Una part del seu llegat científic es conserva al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.