Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Menció d’Honor Nat 2018

Comunicació Premi NAT Edicions anteriors Menció d’Honor Nat 2018

Roser Nos

1920, Sant Jordi (Castelló de la Plana) – 2018, Barcelona

La biòloga Roser Nos va dur a terme una gran tasca científica i divulgativa a Barcelona des de dues institucions emblemàtiques de la ciutat: el Museu de Zoologia, un dels precedents de l’actual Museu, on va treballar en dues etapes, primer com a tècnica en ciències naturals (1947-1961) i després com a directora (1978-1989), i el Parc Zoològic de Barcelona, on va exercir de conservadora tècnica (1961-1978).

Roser Nos va seguir una trajectòria professional poc convencional per a una dona als anys trenta i quaranta del segle passat. Va nàixer en un petit poble del nord de Castelló i es va llicenciar en Ciències Naturals amb Premi Extraordinari per la Universitat de Barcelona (1947). Prèviament, havia obtingut el títol de mestra nacional (1944). Els que la van conèixer coincideixen a assenyalar que era enèrgica, valenta i avançada al seu temps, i en destaquen com a qualitat extraordinària la seva capacitat d’entusiasmar i de crear vocacions científiques.

En l’etapa de directora del Museu de Zoologia (1978-1989), va assumir el repte de reconnectar aquesta institució amb la ciutat i els seus ciutadans en un moment en què els museus estaven tancats en ells mateixos. Roser Nos va ser la responsable de l’ampliació del Museu amb un soterrani que guanyava espai per als laboratoris científics i alliberava una gran sala de l’edifici per posar en marxa un ambiciós programa d’activitats i d’exposicions temporals, que va iniciar-se amb una mostra sobre ecologia, comissariada per Ramon Margalef.

Com a conservadora tècnica del Parc Zoològic (1961-1978), Roser Nos va rebre l’encàrrec de crear un aviari, que va convertir en un laboratori punter en etologia, una nova ciència de la conducta animal que començava a ser coneguda malgrat les displicències en la comunitat científica. Des de l’aviari, Roser Nos va fer recerca sobre el comportament d’ocells en captivitat, que es va traduir en una prolífica producció d’articles científics, alhora que impulsava la carrera investigadora de moltes persones que se’n reconeixen deutores i actualment segueixen en actiu.

Més informació: C.JORDÀ SANUY&X.FERRER PAPAREDA, 2020. Roser Nos. La zoología al servei de la ciutadania. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84:235-242