Títol del seminari: Patrons estructurals, ecològics i biogeogràfics en vegetació de molleres i de torberes d’esfagnes
Resum:
Els nostres estudis tracten sobre la diversitat de la vegetació de les molleres i les torberes d’esfagnes i de la seva distribució i arranjament al llarg de gradients ambientals a diferents escales. Els marcs geogràfics on es desenvolupen són: d’una banda, la península ibèrica i els Pirineus francesos, i de l’altra, la Terra del Foc (Argentina).
La vegetació de les molleres i de les torberes d’esfagnes és singular en la mesura que presenta múltiples espècies característiques i és diversificada pel gran nombre de comunitats vegetals que s’hi han descrit. Especialment, a les muntanyes alpines del sud d’Europa aquests aiguamolls són sistemes fràgils i objectiu prioritari de conservació per tal com a la seva raresa natural hem d’unir el fet que es veuen afectats per les activitats humanes.
Els fonaments sobre l’organització i funcionament d’aquesta vegetació es basa en estudis realitzats en sistemes boreals i temperats freds. En canvi, a les muntanyes del sud d’Europa, el coneixement és insuficient. Aquí, a diferència de les extenses torberes boreals, aquests tipus de vegetació s’organitzen de manera complexa en mosaics intricats que ocupen petites superfícies en indrets topogràficament favorables. Per la seva banda, la Terra del Foc conté extenses torberes insuficientment investigades. Per contribuir al coneixement d’aquests aiguamolls vam mostrejar intensivament nombroses àrees pirinenques i també la Terra del Foc: Hi vam analitzar la informació recollida en milers d’inventaris de vegetació per diversos autors al llarg dels segles XX i XXI. Hi vam posar l’èmfasi en mesurar les variacions de la posició de la capa freàtica i en recollir informació detallada dels briòfits, aspectes negligits en molts estudis previs.
Ponent: Dr. Aaron Pérez Hasse, investigador del Dep. de Biologia Vegetal, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.
Organitza: Institut Botànic de Barcelona