Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Club de lectura “Any Perucho”

Llegeix una de les obres més destacades de Joan Perucho i comparteix les teves impressions en aquest fòrum online. Podeu passar a recollir el llibre per la Mediateca, a partir del 26 de desembre

Plataforma ZOOM (i presencial) Activitats Club de lectura “Any Perucho”

Lloc
Plataforma ZOOM (i presencial)
Dates
Dimarts 16 de febrer de 2021
Horari
De 19 a 20.30 h
Durada
1 hora i 30 minuts
Adreçat a
Adults
Tipus
Conferència-debat
Preu
Activitat gratuïta
Reserva d’entrades
Fes la teva reserva aquí
Observacions
Cal inscripció prèvia a l'enllaç superior de "Reserva d'entrades".

Aforament per a 40 persones.

Els inscrits rebran, setmanalment, un text breu de curiositats elaborat per Julià Guillamon, que els ajudarà a complementar la lectura del llibre.

Si no heu llegit el llibre i el voleu recollir en préstec, podeu fer-ho a la Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner (amb el carnet de Biblioteques), o a la mediateca del Museu, amb el carnet del Centre de Documentació (el podeu fer en el moment de recollir el llibre).

Per tercer any, el Museu proposa un dels títols del Club de lectura de la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner, que es reuneix cada tercer dimarts de mes, a les 19 h.

Les històries naturals és el llibre que, en el marc de l’exposició Vampirs al Fòrum!, hem triat per aquesta sessió del Club de lectura.

 

La sessió serà conduïda per l’escriptor  Julià Guillamon, comissari de l’Any Perucho 2020. Ha publicat el llibre testimoni Travessar la riera (2017) sobre l’experiència de sortir del coma, i les novel·les El barri de la Plata (2018), sobre l’emigració valenciana a Barcelona i Les cuques (2020), un bestiari contemporani sobre la memòria i la superació del dolor, que convida a mirar les petites coses.

Recollida del llibre:
. a partir del 26 de desembre, a la Mediateca del Museu (pl. Leonardo da Vinci, 4-5, parc del Fòrum).
. a partir del 7 de gener, a la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner (Rambla Prim, 87-89).

Amb el préstec del llibre us oferim una entrada gratuïta al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i podreu visitar l’exposició Vampirs al Fòrum!, que us servirà com a un bon complement de la lectura.

Sessió del club de lectura, el dimarts 16 de febrer, a les 19 h, online, a través de la plataforma ZOOM. Us enviarem l’enllaç per a la connexió 2 dies abans de la tertúlia.

Ressenya de Les històries naturals, de Joan Perucho. Pròleg de Julià Guillamon. Editorial 62.

Amb motiu del centenari del naixement de Joan Perucho, hem escollit per aquesta edició del Club de lectura una de les seves obres més reconegudes.

Les històries naturals (1960) és una obra imaginativa i fantàstica emmarcada dins d’un context històric, social i geogràfic real.

Antoni de Montpalau, un naturalista escèptic, es llança a la recerca i captura d’un vampir, Onofre de Dip, que volta pel món des de temps del rei Jaume I. Paral·lel als fets històrics, Montpalau anirà desentranyant una obscura realitat descobrint l’amor mentre comença a qüestionar la racionalitat del seu món.

En aquesta obra, Perucho va recuperar l’esperit de les lectures juvenils i les novel·les d’aventures. Utilitzant l’excusa del vampir, ens fa partícips dels corrents polítics que s’enfrontaren durant el segle XIX: el liberalisme i el carlisme. Al mateix temps, fa una reconstrucció irònica i erudita de la Catalunya d’aquell temps, i ens parla del desenvolupament de les ciències i de la Il·lustració i de les lluites polítiques que van desembocar en les guerres carlines.

Curiositats que us acompanyaran en la lectura del llibre
Per Julià Guillamon

12/02/2021
La novel·la està plena d’humor, ja ho sabeu. Per exemple: Montpalau veu passar un Gavinis comunis. Però el nom científic de la gavina no és Gavinis comunis. La gavina vulgar es diu Larus ridibundus!
Perucho es diverteix inventant noms i donant una capa de serietat científica a la història.
Al començament, Montpalau és un científic il·lustrat: tot ho explica amb lleis científiques. Mitjançant l’aventura, descobreix el misteri, l’amor i la poesia.
Podem dir que Les històries naturals és una novel·la de transformació: de científic il·lustrat a heroi romàntic.
Hi ha un detall que m’agrada molt. Al començament del llibre, Montpalau escriu una carta al científic Madoz y Fontaneda perquè l’ajudi: no aconsegueix saber si l’Avutarda geminis és una au o un mamífer.
Al capítol 2 de la quarta part, “La ruta”, la resposta de Madoz y Fontaneda arriba a Barcelona. Però Montpalau se n’oblida i no arriba a obrir la carta!
Ja no li interessa l’opinió del seu col·lega. Ja no vol classificar l’Avutarda geminis. Ha descobert una forma de coneixement superior que es manifesta en el cant de l’Aurea picuda, perfecte, melòdicament i harmònicament inaudible.

09/02/2021
Després de passar per Banyoles, Perucho va ser jutge a Gandesa.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el 18 de juliol del 1936, Perucho tenia 15 anys. El 1938 el van cridar per allistar-lo. Es va presentar i va tenir un cop de sort increïble: li van trobar un buf al cor i es va quedar ingressat a l’Hospital Clínic mentre els seus companys de generació marxaven cap a la Batalla de l’Ebre.
Quan va arribar a Gandesa cap a 1954, el van dur a veure els escenaris de la Batalla de l’Ebre i va quedar impressionat. Hi hauria pogut morir!
Les històries naturals estan lligades a aquesta experiència. La primera guerra carlina (1833-1840) va enfrontar carlins i liberals, en el mateix escenari: cent anys abans!
Perucho fa que un científic liberal ajudi un general carlí i que al final s’abracin… quan el general se’n va a l’exili: com els republicans del 1939!
El mal no el fan els homes (Perucho diu que són heroics i sacrificats, tant els d’un bàndol com els de l’altre): és un ésser sobrenatural, un vampir…
Aquesta història va servir a Perucho com a exorcisme de la por de la guerra.

05/02/2021
En el capítol VI de la segona part, el criat Amadeu té un “còlic violent” i demana “llicència a Montpalau per retirar-se a la boscúria”. La situació, d’entrada, ja és bastant còmica.
Mentre Novau explica a Montpalau que hi ha coses que escapen a la comprensió de la ciència, senten uns grans crits. És Amadeu!
Els dos cavallers entren al bosc i contemplen “amb ulls atònits, un enorme bolet, de més de dos metres d’alçada, que ostentava la forma, descarada i realista, d’un membre genital masculí en total erecció.”
Montpalau no s’immuta el més mínim: “és el Phallus impudicus”, diu científicament convençut.
És un bolet que existeix realment. Però, és clar, no fa dos metres. Perucho ho exagera per crear una situació grotesca. Com que el bolet té forma de titola, l’han de transportar dissimuladament…
Doncs bé: sabeu on va descobrir Perucho que hi havia un bolet que es deia Phallus impudicus? Al Museu Darder de Banyoles! En tenen aquest exemplar de papier maché, fet a França!

02/02/2021
Perucho no es va limitar a adaptar una història de vampirs d’una manera literal.
Va tenir dues idees genials: lligar l’argument de Dràcula amb dos elements de la història de Catalunya, molt ben trobats.
El rei Jaume I es va casar amb la princesa Violant d’Hongria el 1235. Onofre de Dip, el vampir, va ser un cavaller que va anar a Hongria a buscar la princesa. Genial!
El llibre més conegut sobre els vampirs són les Dissertations sur les Apparitions des Anges, des Démons et des Esprits et sur les Revenans et Vampires de Hongrie, de Boheme, de Moravie et de Silesie (1751). Hongria!
L’altra gran idea és que el general carlí Cabrera (*) sigui vampiritzat per Onofre de Dip. També en aquest cas, Perucho es basa en un fet històric. Durant la campanya del Maestrat, a la primera guerra carlina (1833-1840), Cabrera va emmalaltir i li van donar la extremaunció. Sembla ser que va veure aigua contaminada i que va agafar el tifus… Però Perucho diu que no era el tifus, era un vampir!
No ho trobeu molt bo?
(*) Ramón Cabrera i Griñó va ser un militar espanyol que va participar en la primera i segona guerra carlista (Viquipèdia).

29/01/2021
D’on surt la figura del vampir?
Perucho sempre explicava que el model no era Dràcula, la pel·lícula protagonitzada per Bela Lugosi el 1931, sinó Nosferatu, de F.W. Murnau, del 1922.
Hi ha un detall que ho demostra: el vampir és un ésser repulsiu i té les orelles punxegudes, com Nosferatu! Dràcula, en canvi, és un senyor elegant, un aristòcrata!
Per estalviar-se de pagar els drets d’autor a l’autor de la novel·la, Bram Stoker, Murnau va canviar el nom del vampir. Però la vídua d’Stoker va denunciar-lo. Van haver-se de retirar les còpies i la pel.lícula va tenir molts problemes per exhibir-se.
A Barcelona no es va estrenar fins al febrer de 1931 al Cinema Avenida, del Paral·lel, cantonada Vilamarí. Va estar rodant per diferents cinemes fins a finals d’estiu del 1933. Perucho la deuria veure amb onze o dotze anys. El record li va quedar gravat en la memòria. L’impacte va ser tan fort que en recordava detalls concrets, com aquest de les orelles.

26/01/2021
En Perucho barreja contínuament elements històrics amb coses inventades.
Per exemple: és veritat que l’escriptora George Sand i el músic Frederic Chopin van ser a Barcelona, de pas cap a Mallorca, on van passar un hivern.
Però naturalment no van anar a la tertúlia del marquès de la Gralla, ni van menjar orxata amb melindros, no van assistir a un concert d’arpa pneumàtica! Tot això són coses humorístiques, inventades.
La gràcia és que, tot i ser inventades i tenir aquest ús humorístic, que introdueix humanitat en la història, hi ha una base autèntica.
L’arpa pneumàtica no va existir mai, però hi va haver instruments semblants. Per exemple: el panharmònic.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Panharm%C3%B2nic
Ho sabíeu? Sabíeu que Beethoven havia composat una obra per a panharmònic.
Perucho sempre fa servir l’humor. Dóna a entendre que l’arpa pneumàtica fa una música molt estranya i que Chopin, educadament, dissimula. També és molt bo la peça que toca: Casta Diva “sense la part dels cors”. És clar: sense els cors, perquè és un instrument mecànic!

22/01/2021
Les històries naturals és una novel·la històrica, científica, fantàstica i humorística. Perucho hi barreja molts elements diversos.
Perucho va formar part de la primera generació de postguerra. Li hauria agradat estudiar lletres però el seu pare el va fer estudiar dret. Com que no li agrada fer d’advocat, va decidir com a mal menor fer oposicions per jutge. Així podria reservar un temps per llegir i escriure.
Un dels seus primers destins com a jutge va ser Banyoles. I allà… va descrobrir el Museu Darder!
Un Museu del segle XIX amb animals dissecats, d’altres en pots de formol, vitrines macabres (animals amb dos caps, per exemple).
L’ambient del Museu Darder el podeu trobar recreat molt bé en el gabinet del naturalista.


Programació del Club de lectura:

19 de gener de 2021, Mare de llet i mel. El Hachmi, Najat
16 de febrer de 2021, Les històries naturals. Perucho, Joan
16 de març de 2021, La ruta de Alejandro. Stark, Freya
20 d’abril de 2021, Insolación. Pardo Bazán, Emilia
18 de maig de 2021. Mur. Gorga, Gemma

Més informació

Altres activitats