Saltar al contingut
Rierol del Jardí Botànic Històric. Foto de Ernest Costa/museuciencies

Visita'ns El Jardí Botànic

Jardí Botànic Històric

El Jardí Botànic Històric, un petit tresor de la jardineria barcelonina, s’amaga dins de dos clots procedents d’antigues pedreres al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d’Art de Catalunya. El fet que es tracti d’un lloc enclotat, a l’obaga de Montjuïc, fa que l’aire fred s’acumuli a baix i les temperatures del fondal siguin fins a quatre graus inferiors que les de la part superior. Aquesta circumstància facilita el desenvolupament d’espècies de caràcter eurosiberià, pròpies de climes més freds.

Com arribar-hi

Bus

  • 150 (Estadi Olímpic de Montjuïc-MNAC)
  • 55 (Museu Nacional-Museu Etnològic)

Metro

L1 i L3 plaça Espanya. A l’avinguda Maria Cristina pugeu per les escales mecàniques que van cap al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’entrada al Jardí es troba darrere l’aparcament del Museu, al costat de les escales mecàniques que envolten el monument a Francesc Ferrer i Guàrdia.

Cotxe

L’accés al Jardí amb cotxe es fa per l’avinguda dels Muntanyans, darrere l’aparcament del MNAC.

Horari

  • Gener, febrer, març, octubre, novembre i desembre, de dilluns a diumenge, de 10 a 17 h
  • Abril, maig, juny, juliol, agost i setembre, de dilluns a diumenge, de 10 a 19 h

Avís:  no es permet l’entrada des de mitja hora abans del tancament.

Dies de tancament

1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre

Preus

Entrada gratuïta

Accessibilitat

Aquest espai no està adaptat.

Programa d’activitats durant el mes de novembre:

  • Jugatecambiental. Els diumenges del mes de novembre, d’11 a 13.30 h
    Hi trobaràs un espai de joc lliure en família.
  • Visita guiada al Jardí Botànic Històric, diumenge 22 de novembre, a partir de les 11.30 h
  • Taller Vine a l’hort de la masia i planta la teva llavor, diumenge 29 de novembre, a partir de les 11.30 h

Aquestes activitats són gratuïtes i no cal fer-hi reserva prèvia.
Promou: Àrea Metropolitana de Barcelona

  • Història

    L’Exposició Internacional de 1929 va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc en la trama urbana de Barcelona. Es tractava de transformar la muntanya en un gran parc urbà, el segon després de la Ciutadella, capaç d’acollir les principals instal·lacions i equipaments culturals de Catalunya. Per a la gran exposició es van iniciar alguns dels jardins més notables que, encara avui, formen part del patrimoni verd de la ciutat.

    Exposició Internacional de Barcelona Vista aèria de la instal•lació dels ramaders del Regne. Foto de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

    Exposició Internacional de Barcelona Vista aèria de la instal•lació dels ramaders del Regne. Foto de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

    Francesc Cambó va encarregar a J. C. N. Forestier el disseny dels jardins que havien d’envoltar l’Exposició. La influència de Forestier en la jardineria barcelonina va ser molt important. Li devem el disseny d’alguns dels millors jardins de la ciutat, la introducció de nombroses espècies noves –entre les quals destaquen la tipuana (Tipuana tipu), el bellaombra (Phytolacca dioica), la xicranda (Jacaranda ovalifolia) i l’eritrina de Bentham (Erythrina falcata)– i la formació, a través de seu deixeble Nicolau M. Rubió i Tudurí, d’una notable escola de paisatgisme i jardineria.

    Amb l’empenta de l’Exposició es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció d’un jardí botànic. L’any 1930, amb més voluntat que diners, Font i Quer va començar a reunir una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares obtingudes especialment a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc.

    L’any 1940, Antoni de Bolòs es va fer càrrec de la direcció del Jardí i hi va incorporar noves col·leccions de plantes dels Pirineus i de les illes Balears. El mateix any s’hi va traslladar l’Institut Botànic, que gràcies a Font i Quer i a la Junta Municipal de Museus de Ciències Naturals, acollia ja aleshores els principals herbaris i la millor biblioteca especialitzada en botànica de Catalunya.

    La inauguració del Jardí Botànic Històric va ser el 17 de juliol de 1941. Malgrat totes les dificultats, s’hi van conrear algunes de les plantes més rares de la flora nord-africana i peninsular. Gràcies a la seva activitat es va poder salvar de l’extinció la lisimàquia menorquina, actualment cultivada en nombrosos jardins botànics i reintroduïda a les seves poblacions naturals l’any 1954, quan Antoni de Bolòs va iniciar i publicar la primera replantació peninsular d’una espècie extingida.

    La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics, l’any 1986, va afectar seriosament l’estabilitat de les parets verticals del jardí i en va comportar el tancament. Un cop executats els corresponents treballs de restauració i consolidació, es va obrir novament al públic (només el sector del Sot de l’Estany), el mes d’octubre de 2003, i des de novembre de 2004 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en gestiona el manteniment integral. Avui, al cap de més de setanta anys de ser plantat, el Jardí Botànic Històric ofereix una agraïda resposta a l’encert de la seva creació: un conjunt vegetal de dimensions i qualitats excepcionals.