Saltar al contingut
Façana del Museu Martorell al Parc de la Ciutadella

Qui som El Museu

Presentació

Història

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) és una institució amb una  llarga trajectòria. La seva història es remunta a la fi del segle XIX i parteix del llegat de les col·leccions del naturalista Francesc Martorell i Peña a la ciutat, que constitueixen la base del que va ser el primer museu públic de Barcelona.

Del segle XIX al XXI

Del Museu Martorell al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

L’origen dels museus públics d’història natural del país està lligat als dos grans parcs urbans de Barcelona: la Ciutadella i Montjuïc.

El projecte de Fontserè per al parc de la Ciutadella preveia acollir un conjunt d’edificis destinats a serveis culturals, els propis d’una capital moderna. Un dels primers a aixecar-se, entre 1878 i 1882, va ser l’edifici del Museu Martorell (anteriorment Museu de Geologia) obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, destinat a acollir el llegat Martorell.

Dins del mateix procés, també es van bastir simultàniament el primer Hivernacle i l’Umbracle, al costat d’altres instal·lacions científiques  distribuïdes pel conjunt del parc. El 1906, l’Ajuntament va crear la Junta Municipal de Ciències Naturals, que regia el Museu Martorell, el Zoològic, el Museu Zootècnic, l’Hivernacle i l’Umbracle i va incorporar la retolació de les plantes del parc.

Josep Maluquer i Nicolau era el secretari general de la Junta de Ciències Naturals i en ben poc temps va transformar l’edifici del restaurant de l’exposició, el Castell dels Tres Dragons, en el Museu de Biologia (que fins ara ha estat el Museu de Zoologia), i va establir els fonaments científics i museològics que van portar a la situació actual.

El 1930 es va construir el Jardí Botànic als Sots de la Foixarda, on disposava d’un espai millor i més adequat que el que tenia fins aleshores. El 1935 va néixer l’Institut Botànic a partir del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals. Va ser un dels primers centres de recerca propis de la nova Generalitat i va fer possible la recuperació del Gabinet d’Història Natural Salvador.

Finalment, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, l’Ajuntament va decidir ampliar el Jardí Botànic de la Foixarda. El 1989 es va convocar un concurs d’idees que va culminar amb la inauguració del nou Jardí el 1999. El procés va concloure el 2003 amb la inauguració del nou edifici construït pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i seu definitiva de l’Institut Botànic de Barcelona. D’altra banda, el 1998, l’Institut Botànic va passar a ser un centre mixt del CSIC i de l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 2000, els Museus de Zoologia i de Geologia es van unificar sota el nom de Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. L’any 2008 va continuar el procés de reunificació amb la integració del Jardí Botànic. També es va establir una relació estable de treball amb l’Institut Botànic en l’àrea de programes públics i administració.

L’any 2011 es va obrir la nova seu a la zona del Fòrum: el Museu Blau.