Saltar al contingut
Mostra de macroforaminífers del grup taxonòmic Alveolina en roca de làmina prima

Àrea Científica Línies de recerca

Biostratigrafia i Paleobiogeografia del Tethys

Micropaleontologia

Arquitectura, Biostratigrafia i Paleobiogeografia dels macroforaminífers

Els foraminífers constitueixen un dels grups d’organismes amb més èxit al registre geològic, tant des del punt de vista de diversitat com d’abundància. Són uns organismes molt particulars pel fet d’estar constituïts per una única cèl·lula (protozous) i a la vegada desenvolupar un esquelet mineralitzat que pot ser molt complex i de gran mida, arribant a mesurar en algunes espècies fins a 20 cm. La majoria d’espècies són bentòniques que viuen associades al fons marí, però també n’hi ha de planctòniques. Entre les espècies bentòniques, les formes petites i estructuralment simples es solen anomenar microforaminífers, mentre que les formes grans i estructuralment complexes reben el nom de macroforaminífers.

Al registre geològic, els macroforaminífers són abundants en roques dipositades en ambients de plataforma carbonatada d’aigües càlides i poc profundes, presenten una arquitectura complexa i són molt diversos. Per tots aquests motius, les associacions fòssils d’aquests organismes són molt útils per definir l’edat dels dipòsits sedimentaris on es troben (Biostratigrafia) i per ajudar a determinar el paleoambient en el que van viure (Paleoecologia). A més, l’estudi de la distribució geogràfica dels diferents tàxons arreu el món ajuda a entendre l’evolució de les conques marines al llarg dels temps geològics (Paleobiogeografia).

En aquesta línia de recerca l’estudi taxonòmic dels macroforaminífers es considera com un dels objectius prioritaris i com la base fonamental per arribar a una correcta identificació dels tàxons i per conèixer les seves tendències evolutives. És a partir d’aquí, des d’on s’articula l’ús dels macroforaminífers en els diferents àmbits de la geologia.

Fins a l’actualitat s’ha treballat amb macroforaminífers del Mesozoic (principalment Cretaci superior) i Cenozoic (principalment Paleocè) de diferents àrees geogràfiques de l’estat com ara les Serralades Bètiques, el Prepirineu, Catalànides, el Garraf, la Depressió Central Asturiana, però també a d’altres països com Mèxic, Portugal, Itàlia, Grècia i Iemen.

Responsable del Museu d’aquesta línia de recerca: Dr. Vicent Vicedo

Principals articles (JCR, Journal Citation Reports) (últims 10 anys)

  • Vicedo, V. & Piuz, A., (2016, versió online). Evolutionary trends and biostratigraphical application of new Cenomanian alveolinoids (Foraminifera) from the Natih Formation of Oman. Journal of Systematic Palaeontology.
  • Serra-Kiel, J., Vicedo, V., Razin, P. & Grélaud, C., (2016). Selandian-Thanetian Larger Foraminifera from the lower Jafnayn Formation in the Sayq area (Eastern Oman Mountains). Geologica Acta, 14 (3): 315-333.
  • Vicedo, V. & Serra-Kiel, J., 2015. The new genus Azzarolina (Foraminifera): The false Taberina from the Paleocene of the Middle East. Journal of Foraminiferal Research, 45 (4): 369-377.
  • Piuz, A., Meister, C. & Vicedo, V., 2014. New Alveolinoidea (Foraminifera) from the Cenomanian of Oman. Cretaceous Research, 50: 344-360.
  • Vicedo, V., Berlanga, J. A. & Serra-Kiel, J., 2014. Paleocene larger foraminifera from the Yucatán Peninsula (SE Mexico). Carnets de Géologie [Notebooks on Geology], 14 (4): 41-68.
  • González-Fernández, B., Menéndez-Casares, E., Vicedo, V., Aramburu, C. & Caus, E., 2014. New insights about the Upper Jurassic – Lower Cretaceous sedimentary successions from Asturias (NW Iberian Peninsula). Journal of Iberian Geology, 40(3), p. 409-430.
  • Robles-Salcedo, R., Rivas, G. , Vicedo, V. & Caus, E., 2013. Paleoenvironmental distribution of larger foraminifera in Upper Cretaceous siliciclastic-carbonate deposits (Arén Sandstone Formation, South Pyrenees, Northeastern Spain). Palaios, 28: 637–648.
  • Caus, E., Parente, M., Vicedo, V., Frijia, G. & Martínez, R., 2013. Broeckina gassoensis nov., a larger foraminiferal index fossil for the middle Coniacian shallow-water deposits of the Pyrenean Basin (NE Spain). Cretaceous Research, 45(2): 76-90.
  • Vicedo, V., Berlanga, J. A., Serra-Kiel , J. & Caus, E., 2013. Architecture and age of the foraminiferal genus Taberina Keijzer, 1945. Journal of Foraminiferal Research, 43(2): 170-181.
  • Vicedo, V., Caus, E. & Frijia, G., 2013. Late Cretaceous alveolinaceans (larger foraminifera) of the Caribbean paleobioprovince and their stratigraphic distribution. Journal of Systematic Palaeontology, 11 (1): 1-25.
  • Frijia, G., Di Lucia, M., Vicedo, V., Günter, C., Ziemann, M.A. & Mutti, M., 2012. An extraordinary single-celled architect: A multi-technique study of the agglutinated shell of the larger foraminifer Mesorbitolina from the Lower Cretaceous of southern Italy. Marine Micropaleontology, 90-91: 60-71.
  • Boix, C., Frijia, G., Vicedo, V., Bernaus, J.M., Parente, M. & Caus, E., 2011. Larger foraminifera distribution and Sr-isotope stratigraphy of the La Cova limestones (Coniacian-Santonian, “Serra del Montsec”, Pyrenees/NE Spain). Cretaceous Research, 32: 806-822.
  • Vicedo, V., Frijia, G., Parente, M. & Caus, E., 2011. The Late Cretaceous genera Cuvillierinella, Cyclopseudedomia and Rhapydionina (Rhapydioninidae, Foraminiferida) in shallow-water carbonates of Pylos (Peloponnese, Greece). Journal of Foraminiferal Research, 41 (2); 155-169.
  • Vicedo, V., Calonge, A. & Caus, E., 2011. Cenomanian Rhapydioninids (Foraminiferida): Architecture of the shell and Stratigraphy. Journal of Foraminiferal Research, 41 (1): 38-49.
  • Vicedo, V. & Serra-Kiel, J., 2011. Decastroia razini n. gen. n. sp., a new alveolinacean (Foraminiferida) from the Cenomanian of Socotra (Yemen). Geoarabia,16 (3): 17-26.
  • Vicedo, V., Aguilar, M., Caus, E. & Hottinger, L., 2009. Fusiform and laterally compressed alveolinaceans (Foraminiferida) from both sides of the Late Cretaceous Atlantic. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, 253/2-3: 229-247.

 

Projectes de recerca

  • El papel de la insularidad y posterior aislamiento geográfico de iberia en grandes crisis bióticas del Cretácico-Paleógeno. Aplicaciones bioestratigráficas y paleoambientales

    Any
    2015
    Finançament
    Ministerio de Economía y Competitividad
    Durada
    3 anys

    Referencia: CGL2015-69805-P

    Investigador principal: Carles Martín Closas

    Entitat sol·licitant: Universitat de Barcelona