Saltar al contingut
Depredadors. Vitrina Planeta Vida. Foto de DISEZambrano/museuciencies

Àrea Científica Col·leccions

Col·leccions zoològiques

Cordats

El fílum dels cordats agrupa tots els animals que tenen un tub neural (corda) que els recorre la part dorsal en alguna de les fases vitals; molts dels cordats tenen aquest tub protegit per una columna òssia, la columna vertebral. És per això que els cordats engloben els vertebrats i diversos grups d’animals marins que tenen corda neural.

La col·lecció de cordats del Museu conté actualment més de 34.000 espècimens, dels quals menys d’un 2% es troba habitualment exposat. L’exemplar més gran és, sens dubte, l’esquelet muntat de rorqual comú que presideix el sostre del vestíbul del Museu Blau. Segurament el més petit és del grup de les musaranyes o de les granotes.

Colleccio_Cordats_cav

Els espècimens més antics provenen de l’època de la fundació del Museu Martorell. Durant el període de la Junta de Ciències Naturals (1893-1940), el Museu va rebre moltes donacions, va fer compres, va recol·lectar activament i, per tant, es va crear una bona col·lecció de vertebrats. En les últimes dècades, els ingressos provenen de la recol·lecció passiva realitzada per naturalistes i també per l’arribada al Museu de les baixes dels Centres de Recuperació de Fauna de Catalunya i del Parc Zoològic de Barcelona. També es reben donacions de particulars, d’alguns centres docents o d’altres museus. La política de creixement de la col·lecció té com a finalitat l’obtenció de sèries completes de material de diverses tipologies de cada espècie de fauna autòctona. Els criteris de selecció dels exemplars que ingressen definitivament a la col·lecció són, d’una banda, el nivell de documentació que els acompanya i, de l’altra, el seu estat de conservació.

Els cordats de la col·lecció s’utilitzen amb finalitat científica per a estudis de biologia, paleontologia i medicina portats a terme per investigadors espanyols i estrangers. A més, una part d’ells es mostra a les exposicions del Museu i a les d’altres museus de ciències. També són utilitzats en activitats educatives pròpies i foranes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Fons de la col·lecció
  • Preparació i Conservació

TXT

  • Condrictis o peixos cartilaginosos

    La col·lecció de condrictis (taurons i rajades) consta d’exemplars conservats en alcohol pertanyents bàsicament a la fauna autòctona. Els grups més ben representats són els carcariniformes, esqualiformes i rajiformes.

  • Actinopterigis o peixos ossis

    Els actinopterigis o peixos ossis es conserven sencers en alcohol. Els grups més ben representats són els perciformes, gasterosteiformes, gadiformes, escorpaeniformes i cipriniformes. La majoria dels exemplars provenen de les costes de la Mediterrània Occidental, tot i que hi destaquen alguns lots d’espècies exòtiques procedents de la costa atlàntica africana, Bolívia i Mèxic. Els espècimens exposats es troben naturalitzats i en algun cas se n’han fet rèpliques.

  • Amfibis

    La col·lecció d’amfibis consta d’exemplars conservats en alcohol pertanyents bàsicament a la fauna autòctona. Està formada en proporcions similars per anurs (granotes i gripaus) i caudats (salamandres i tritons). Provenen bàsicament de Catalunya i Aragó.

  • Rèptils

    La col·lecció de rèptils consta d’exemplars conservats en alcohol pertanyents bàsicament a la fauna autòctona. Hi predominen les serps i els llangardaixos i, en una proporció més petita, tortugues i cocodrils. Provenen bàsicament de Catalunya, Balears i Aragó. La majoria de la fauna exòtica prové d’Amèrica del Sud (en particular Colòmbia i Veneçuela), del Marroc i de la Guinea Equatorial. Molts exemplars estan conservats en alcohol, tot i que en els darrers anys s’han naturalitzat diverses espècies i s’han muntat alguns esquelets.

  • Aus

    Les aus conformen la col·lecció més nombrosa de vertebrats, atès que superen els 12.000 espècimens. Més de la meitat dels exemplars corresponen a espècies autòctones, tot i que hi destaquen alguns lots d’espècies exòtiques procedents de l’Equador, la Guinea Equatorial, el Marroc i el Vietnam. La llarga tradició del Museu en l’estudi de les aus i el fet que es tracta d’un grup atractiu per als naturalistes han donat lloc a una elevada representació de les espècies d’aus en la col·lecció, de les quals es conserva una variada tipologia de material: exemplars naturalitzats, pells d’estudi, esquelets desarticulats, esquelets muntats, ales esteses, plomes, nius i ous.

  • Mamífers

    La col·lecció de mamífers és, en gran part, una col·lecció d’estudi, és a dir, de pells i esquelets desarticulats. El grup més nombrós és el dels rosegadors. També hi destaquen els artiodàctils, carnívors i primats. La meitat dels mamífers de la col·lecció corresponen a recol·leccions fetes a la península Ibèrica. També hi destaca la col·lecció de mamífers de Guinea Equatorial i de la resta d’Àfrica en general. El 50% de dels exemplars han ingressat en els darrers 15 anys.

Per preservar exemplars zoològics cal que aquests o les parts que els constitueixen siguin tractats de tal manera que es deturi definitivament la degradació que pateix la matèria orgànica morta. El Museu disposa d’un laboratori taller on es preparen els animals que seran conservats sencers en líquid conservant i d’aquells dels quals només se’n conservarà una part de la forma més adequada: pell d’estudi, esquelet desarticulat, ala estesa, mostra de teixit,… En funció de les necessitats del Museu i del tipus de material que hi arriba, també es naturalitzen alguns exemplars i es munten esquelets de vertebrats. Descobriu com es fa una naturalització d’un jaguar.

Quan els exemplars ja estan preparats, es guarden en magatzems on queden fins que s’hagin d’utilitzar amb motiu de recerca o divulgació. La conservació preventiva al Castell dels Tres Dragons es basa en la prevenció de possibles atacs per plagues d’insectes, així com l’aplicació de mecanismes que permetin unes condicions ambientals estables i adequades del material. Alguns espècimens de vertebrats són restaurats per recuperar-ne l’estat de conservació i també, en alguns casos, per millorar-ne la qualitat estètica.