Saltar al contingut

Àrea Científica Col·leccions

Col·leccions zoològiques

Artròpodes

La col·lecció d’artròpodes és la més nombrosa i diversificada del Museu, atès que conté més de la meitat del total d’espècimens de les col·leccions que s’hi conserven. La quantitat exacta d’exemplars és difícil d’estimar però està compresa entre 1.750.000 i 1.900.000. Hi trobem testimonis de la majoria d’ordres dels diferents subfílums (Chelicerata, Crustacea, Unirramia) que conformen el fílum Arthropoda, si bé els hexàpodes són el grup que es troba més àmpliament representat, amb una important rellevància dels insectes.

La col·lecció d’espècimens tipus de la col·lecció d’artròpodes presenta un destacat valor científic, tant pel que fa al nombre d’exemplars i d’espècies com als grups taxonòmics representats.

La major part de la col·lecció d’artròpodes prové de la regió paleàrtica, tot i que les col·leccions d’alguns grups d’insectes coleòpters com els anòbids, cicindèlids, tenebriònids i insectes neuròpters contenen representants de pràcticament totes les regions bioclimàtiques del món per raons històriques.

Les col·leccions d’Artur Martorell i de Daniel Müller són les primeres que van ingressar al Museu Martorell el 1901 i el 1903, respectivament, per la qual cosa tenen un important valor històric i patrimonial tot i tenir escàs valor científic a causa de les limitades dades de recol·lecció de què disposen. La primera col·lecció amb rigor científic va ser dipositada l’any 1916 per Ascensi Codina i hi destaquen els coleòpters cicindèlids (escarabats tigre) de tot el món.

Les col·leccions que van seguir aquestes són moltes i de gran importància, però cal fer esment especial de la col·lecció creada a partir de la tasca recol·lectora i científica del Dr. Francesc Español, conservador i director del Museu (des dels anys trenta fins als anys noranta del segle passat), que hi va deixar un llegat patrimonial de gran interès científic amb un gran nombre de nous tàxons, gairebé tots vàlids actualment, i de noves cites geogràfiques. La seva activitat educativa i de formació de nous entomòlegs també va donar fruit atès que la recerca entomològica va ser continuada des d’aleshores pels seus deixebles, fet que es tradueix en una col·lecció molt activa que, any rere any, rep un gran nombre de consultes a més d’un gran volum d’ingressos de col·laboradors del Museu que van enriquint els fons de la col·lecció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  • Fons de la col·lecció
  • Fonts d'ingrés
  • Preparació i Conservació

La col·lecció d’artròpodes de l’MCNB engloba tots els grans grups del fílum Arthropoda, com ara Hexapoda (insectes i entògnats), Myriapoda (centpeus i milpeus), Crustacea (crustacis) i Chelicerata (aranyes, escorpins i afins), tot i que els insectes són el grup més ben representat i més diversificat. Així, el Museu preserva una bona representació de tots els ordres d’insectes, sobretot paleàrtics, tot i que alguns grups de coleòpters i neuropteroïdeus, per raons històriques, també tenen representants de pràcticament totes les regions bioclimàtiques del món.

  • Col·lecció d'espècimens tipus

    La col·lecció d’espècimens tipus inclou holotips i paratips, a més d’alguns lectotips, paralectotips, neotips i paraneotips, nomenclatura específica que serveix per establir els espècimens a partir dels quals s’han descrit nous tàxons per a la ciència. El volum estimat d’espècimens tipus de la col·lecció d’artròpodes del Museu pot superar els 5.000 exemplars i actualment s’estan registrant, documentant i informatitzant (any 2013: 3.700 espècimens tipus registrats). La majoria d’espècimens tipus es troben preservats en sec, però també n’hi ha de preservats en alcohol (70º) i un petit nombre en preparació microscòpica. Una part molt important d’aquests espècimens tipus són hexàpodes, entre els quals els coleòpters són els representants majoritaris. Tanmateix, tots els subfílums del fílum Arthropoda, com ara Myriapoda, Crustacea i Chelicerata, són presents en la col·lecció de tipus.

    Actualment s’estan duent a terme tasques de revisió de la documentació associada dels espècimens tipus, alguns del quals daten del segle XIX com els descrits o recol·lectats per Jeannel, Reitter i Winkler, o com alguns odonats i neuropteroïdeus de la col·lecció Navàs. A més, molts d’aquests tàxons descrits antigament eren publicats sense marcar els corresponents espècimens tipus, per la qual cosa es consideren el que s’anomena sintips, tot esperant que, si cal, l’especialista i/o l’autor els designi i etiqueti convenientment.

  • Col·lecció de fauna hipogea

    L’actual col·lecció és el resultat d’una línia de recerca de llarga tradició al centre que va ser impulsada per l’il·lustre entomòleg, conservador i director del Museu, Dr. Francesc Español i Coll, continuada per qui el va succeir com a conservador d’entomologia, Dr. Oleguer Escolà i seguida avui activament per l’equip de conservadors i tècnics del Departament d’Artròpodes del Museu, que hi treballa activament. El fruit d’aquesta llarga trajectòria, de projectes de recol·lecció dins de cavitats ha donat lloc a una col·lecció d’artròpodes d’hàbitat subterrani molt important, que supera amb escreix els 200.000 exemplars i en la qual són representats tots els components del fílum artròpodes (crustacis, aràcnids, miriàpodes, insectes i entògnats), si bé els insectes coleòpters són el grup més ben representat i estudiat i, per tant, amb un nombre superior d’espècimens tipus. La relació amb diferents especialistes biospeleòlegs ha possibilitat importants intercanvis i grans donacions, entre les quals cal assenyalar l’ ingrés de col·leccions de coleòpters cavernícoles com la de Ricardo Zariquiey Álvarez i la de Jacques Negre que, sumades a la de Francesc Español, formen la col·lecció de coleòpters leiòdids més important d’Europa.

    Ricardo Zariquiey Álvarez (Barcelona, 1897-1965), metge i filantrop, fill del també pediatre i naturalista Ricardo Zariquiey Cenarro (Caparroso, Navarra, 1870-Arenys de Munt, 1943). Va ser president de la Institució Catalana d’Història Natural (1929-1930) i actiu col·laborador del Museu de Zoologia. El 1917 va iniciar, juntament amb el seu pare, la recollida i estudi dels coleòpters endogeus i cavernícoles dels quals en van descobrir nombroses novetats d’elevat valor científic. Així van crear una de les col·leccions d’escarabats de cova més importants, Leiodidae: Cholevinae (= Catopidae: Bathysciinae). La col·lecció Zariquiey agrupa, doncs, les recol·leccions d’ambdues generacions i va ingressar al Museu de Zoologia de Barcelona l’any 1958. Consta aproximadament d’uns 6.000 lots d’exemplars de leiòdids, més de 300 dels quals són espècimens tipus.

    Jacques Nègre (París, 1907-Tolosa de Llenguadoc, 1988). Entomòleg, especialista en caràbids i aficionat a la fauna subterrània. Va iniciar l’activitat exploradora en el període de 1940 a 1945 a Europa, el nord d’Àfrica, l’Àsia tropical i l’Amèrica Llatina. La col·lecció formada per les seves recol·leccions es va enriquir amb col·leccions que va adquirir, com les d’Alluaud, Carret, Pater, Puel, Sudre, etc., com també amb els caràbids, molt nombrosos i de gran interès científic, de la col·lecció Mas de Xaxars. El 1956 va cedir al Dr. Francesc Español, com a donatiu personal, la col·lecció Fagniez de leiòdids (escarabats de cova), anòbids (corcs) i tenebriònids (escarabats negres). El 1958 va fer un dipòsit addicional de 359 anòbids (col·lecció Planet). El 1968 va ingressar al Museu la seva col·lecció de coleòpters, la majoria caràbids, i com que també havia estat aficionat a la biospeleologia, hi va sumar una col·lecció de trèquids (caràbids de cova) i leiòdids (escarabats de cova) que consta d’uns 5.000 lots d’exemplars i uns 50 espècimens tipus.

  • Col·lecció de coleòpters

    La col·lecció d’insectes coleòpters és la més diversificada i nombrosa de les col·leccions d’artròpodes del Museu, amb prop d’un milió d’exemplars, i inclou representants de la major part de famílies taxonòmiques de distribució paleàrtica, tot i que també hi són presents famílies de distribució afrotropical, neotropical, indomalaia, neàrtica i australasiana.

    Aquesta col·lecció va créixer i va adquirir una notable importància científica amb la tasca investigadora del Dr. Francesc Español (1923-1990), que es va interessar en particular pels leiòdids (escarabats de coves), els tenebriònids (escarabats negres) i els anòbids (corcs) d’arreu del món. A més, les importants cessions d’altres col·leccions de coleòpters d’investigadors i naturalistes, entre les quals cal destacar les col·leccions Codina i Ferrer, Nègre i Zariquiey, entre altres donacions més recents, li afegeixen un gran valor científic. D’altra banda, les primeres col·leccions que van ingressar al Museu i que daten del començament del segle XX, com la col·lecció Martorell i Peña i la col·lecció Müller, aporten un valor històric remarcable al fons de la col·lecció.

    Francesc Español i Coll (Valls, 1907-Barcelona, 1999). Farmacèutic, gran entomòleg i investigador especialitzat en coleòpters. Va ser conservador i director del que llavors era anomenat Museu de Zoologia de Barcelona, l’actual Museu.

    El 1924 va començar a col·laborar amb el Museu de Zoologia i el 1932 va ser nomenat regent d’entomologia. Aleshores va cedir les seves col·leccions al Museu, que en aquell moment constaven d’uns 16.000 exemplars, la majoria del Camp de Tarragona, els Pirineus i el Marroc occidental. Des de 1939 va ser responsable màxim de la institució però fins a l’any 1966 l’Ajuntament no va formalitzar el seu càrrec com a director del Museu de Zoologia.

    Les principals línies i grups d’estudi del Dr. Español, en les quals va descriure un bon nombre de nous tàxons són:

    -Tenebriònids del Mediterrani occidental
    -Anòbids d’arreu del món
    -Coleòpters hipogeus ibèrics i nord-africans

    L’interès dels tenebriònids (amb més de 80.000 espècies) rau en el fet que estan especialitzats en ambients desèrtics. Els anòbids, la col·lecció dels quals és de caràcter mundial, eren un grup molt desconegut fins que el Dr. F. Español els va estudiar i va ordenar la seva sistemàtica. L’estudi d’aquest grup es va iniciar arran de les implicacions econòmiques (danys en fusta emprada en construcció, en productes alimentaris diversos, en productes de cel·lulosa, tabac, etc.) d’aquests escarabats. Els coleòpters cavernícoles són difícils d’observar i recol·lectar i tenen un gran interès pel que fa als diferents mecanismes d’adaptació a un medi tan peculiar com és el subterrani (avencs, coves, mines, etc.), que provoca que les espècies tinguin una distribució limitada, la qual cosa facilita que queden aïllades en el temps i en l’espai i així donin lloc a endemismes, molts dels quals relictes.

    Manuel Martorell i Peña (Barcelona s. XIX-1890), germà del fundador del Museu Martorell, Francesc Martorell i Peña (Barcelona, 1822-1878). Va ser el primer director honorari del centre des del juny de 1880 i va exercir el càrrec fins al seu decés, al març de 1890. La seva col·lecció entomològica, però, no va ingressar al Museu fins a la mort de la seva vídua, Teresa Poch, l’any 1901. En col·laboració amb el seu cosí i eminent entomòleg i botànic Miquel Cuní i Martorell (Calella 1827-Barcelona 1902) va publicar el Catálogo de los coleópteros observados en Cataluña (1876). La col·lecció estava composta originalment per 4.329 exemplars de diferents grups d’insectes, la majoria europeus, amb una important presència d’espècimens de Catalunya.

    Frederich Daniel Müller Steffan (s. XIX-s. XX). Dibuixant d’estampats suís i entomòleg aficionat establert a Barcelona. El 1903, la Junta de Ciències Naturals va adquirir la seva col·lecció a Maria Giner i Nolla. Aquesta constava originalment de 32.800 exemplars, representants d’unes 8.000 espècies, rigorosament classificades segons el Catalogus Coleopterorum Europae, Caucasi et Armeniae rossicae de Heyden, Reitter i Weise de l’any 1891, el qual acompanyava la col·lecció a manera d’inventari i que actualment es conserva a la biblioteca del Museu. La col·lecció té, així doncs, un destacat interès històric per l’antiguitat, però un escàs valor científic a causa de les limitades dades de recol·lecció de què es disposa.

    Eugeni Ferrer i Dalmau (Mataró, 1856-Terrassa, 1934). Naturalista i enginyer químic. Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, va publicar alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals destaca Assaig monogràfic sobre les Cicindeles catalanes (1911). Va ser soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural. La col·lecció va ser dipositada al Museu el 1937 per la seva vídua. Segons l’inventari fet en el moment de l’ ingrés, la col·lecció constava d’un total 3.424 exemplars que representaven 31 famílies diferents amb els coleòpters com a grup majoritari.

    Ascensi Codina i Ferrer (Barcelona, 1877-Barcelona, 1932). Zoòleg. L’any 1916 va ingressar al Museu com a naturalista agregat i regent d’Entomologia. Tot i que es va dedicar principalment a l’estudi dels coleòpters, també va treballar amb els lepidòpters i els hemípters i va recollir un material abundant. Va publicar una vuitantena d’estudis: Alguns coleòpters de les illes d’Eivissa i Formentera (1918), Recull de zoocecídies catalanes (1920), Una nova cicindela ibèrica (1931) i, dins de la Fauna de Catalunya publicada per l’ Institut d’Estudis Catalans, les monografies sobre el gènere de coleòpters Carabus (1915), els hemípters (1920) i els cicindèlids. La seva col·lecció de Cicindelinae presenta uns 2.247 exemplars, incloent-hi espècimens tipus i cotips, i exemplars d’arreu del món.

    Josep Maria Mas de Xaxars i Palet (Alella, 1881-Barcelona 1946). Va ser alumne del pare Barnola al Col·legi del Sagrat Cor, de la Companyia de Jesús, a Barcelona, on va coincidir amb Aguilar-Amat, entre altres. Es va centrar en l’estudi dels cicindèlids i els caràbids. El 1948 va llegar al Museu la seva col·lecció entomològica, excepte els caràbids que van ser adquirits per un altre il·lustre entomòleg, J. Nègre. Es tractava de la primera col·lecció ibèrica de Carabus, Cychrus i Calosoma, que constava d’unes 1.558 formes i més de 5.000 exemplars.

    Robert Gerroumí (La Chifla, Algèria, 1923-Perpinyà, França, 2005). Gran entomòleg, especialitzat en coleòpters. Va cedir la seva col·lecció, que consta de més de 15.000, exemplars a l’MCNB. Aquesta destaca pel gran interès científic i l’excel·lent presentació, que reflecteix un caràcter precís i minuciós. La col·lecció va ser ingressada el 2008 per la família, seguint la seva voluntat, i està formada per 173 capses entomològiques amb espècimens de diverses famílies de coleòpters. El grup més destacat són els caràbids, molts d’ells del Rosselló, tot i que hi ha representants d’arreu del Mediterrani i, en particular, del nord d’Àfrica.

  • Col·lecció de lepidòpters

    La col·lecció de lepidòpters és la segona en importància dins la col·lecció d’artròpodes en termes d’abundància i riquesa específica. Conté representants de la major part d’espècies que es troben a la península Ibèrica, les illes Balears i les illes Canàries, tot i que també conserva espècimens de la part més oriental de la regió paleàrtica i de l’Àfrica i l’Amèrica tropicals. El fons més important és el procedent de la col·lecció Sagarra, amb un nombre aproximat de 150.000 exemplars.

    Ignasi de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1890-Barcelona, 1940). Zoòleg. Va ingressar a la Institució Catalana d’Història Natural l’any 1905. Va ingressar al Museu l’any 1918 i va aconseguir els càrrecs de conservador de Zoologia i regent de Lepidòpters i Ornitologia per concurs oposició. Amb motiu d’aquest nomenament va gestionar l’ingrés de les col·leccions entomològiques de la ICHN al Museu i va fer donació de la seva col·lecció de lepidòpters. Entre els anys 1918 i 1936 va anar ampliant la col·lecció de lepidòpters del Museu amb les seves aportacions i les de diversos col·laboradors de la institució com ara Felip Ferrer i Vert, Alfred Weiss, Odó C. Rosset, L. Navàs, Orazio Querci, Enrico Romei, J. Grustan, Màrius Amigó i Eugeni Balaguer, entre altres, i personal del Museu com Pius Font i Quer, Joan B. d’Aguilar-Amat, Santiago Novellas, Anna Foix, Pepita Mata, etc., fins a convertir-la en la col·lecció més important d’Espanya, juntament amb la del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, amb més de 100.000 exemplars i algunes espècies i nombroses races noves.

    Salvador Maluquer i Nicolau (Barcelona, 1881-Barcelona, 1955). Advocat de professió, va ser fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, professor de Ciències Naturals de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya i regent de l’Aquari i Parc Zoològic de Barcelona. Tot i que va treballar amb diversos grups zoològics, entre els anys 1900 i 1910 es va dedicar a l’estudi i la recol·lecció de lepidòpters i va ser el mestre d’Ignasi de Sagarra i qui el va introduir en l’estudi de la lepidopterologia. La seva col·lecció de Lepidoptera, integrada en les col·leccions de la ICHN, va ingressar al Museu l’any 1916 i posteriorment es va integrar en la col·lecció Sagarra.

    Josep M. Farriols i Centena (1886-1954). Ginecòleg de professió, va ser membre de la Institució Catalana d’Història Natural i col·laborador del Museu des de l’any 1921. Va reunir una important col·lecció de lepidòpters, principalment Lycaenidae, i d’himenòpters procedents de la serra de Collserola (les Planes, Vallvidrera), el Vallès Oriental i altres indrets de Catalunya. Va ser col·laborador de Sagarra, Francesc Español i els germans Vilarrúbia i va publicar algunes notes científiques al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. En morir, les seves col·leccions van ser donades al Museu per la seva esposa, Mercedes Calbo Rodés.

    Lluís Domènech i Torres (Barcelona, 1911-Lleida, 1992). Arquitecte de professió i naturalista de vocació, es va dedicar a l’ornitologia i a la lepidopterologia. Va ser president de la Societat Catalana de Lepidopterologia des de la fundació de l’entitat (1978) fins a la seva mort. Va publicar diversos treballs sobre ropalòcers catalans al Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia i al volum anual Treballs d’aquesta entitat. Va reunir una important col·lecció de lepidòpters (16.000 exemplars), especialment ropalòcers, procedents de la Catalunya Occidental, els Pirineus Centrals i Orientals i la serra de les Gavarres (Baix Empordà). Mitjançant compra i bescanvi va reunir així mateix una important col·lecció de papallones exòtiques de tot el món. L’any 1987 va fer donació de les seves col·leccions al Museu.

    Anisi Rius Dalmau (Barcelona, 1937-Barcelona 2008) i el seu fill Jordi Rius (Barcelona, 1970). Entomòlegs aficionats. El 18 de novembre de 2000 va ingressar a l’MZB la seva col·lecció de lepidòpters (papallones diürnes i nocturnes), cedida per la seva família i complint la seva voluntat. La col·lecció consta d’uns 15.000 exemplars i hi estan representades la majoria d’espècies de la península Ibèrica, com també exemplars de la regió paleàrtica més occidental. Els espècimens es troben en perfecte estat, correctament documentats i la majoria determinats per Anisi Rius.

  • Col·lecció de neuropteroïdeus i afins

    Aquesta col·lecció consta d’uns 11.000 espècimens i conté exemplars de neuròpters (crisopes i afins), mecòpters (mosques escorpí), tricòpters (frigànies), efemeròpters (efímeres), plecòpters (perles i afins), embiòpters (teixidors), psocòpters (polls dels llibres i afins) i odonats (libèl·lules i espiadimonis). Gran part d’aquests grups provenen de la col·lecció Navàs, la qual conté nombrosos espècimens tipus i on es troben representants dels cinc continents.

    Longí Navàs i Ferrer (Cabacés, 1858-Girona, 1938). Pare jesuïta i gran naturalista que va arribar a descriure gairebé 400 gèneres, més de 2.600 espècies i més de 240 varietats d’insectes nous per a la ciència. Va ser un especialista mundialment reconegut en neuròpters, per la qual cosa encara avui el seu nom es troba associat a aquest ordre d’insectes del qual va descriure gairebé 1.900 espècies i varietats i gairebé 300 gèneres nous.

    Al Museu es troba una part molt valuosa de la seva col·lecció de neuròpters (més de 8.000 exemplars amb un nombre molt considerable de tipus) i altres grups d’insectes com els odonats, mentre que una altra part considerable de la seva col·lecció d’insectes de la península Ibèrica (uns 7.300) encara es troba al Colegio del Salvador, a Saragossa.

  • Col·lecció d'himenòpters i dípters

    Les col·leccions d’himenòpters i dípters, amb un nombre aproximat de 70.000 i 21.000 exemplars respectivament, tenen representants de la major part de famílies de la regió paleàrtica. Els espècimens són principalment de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica, tot i que també hi ha algunes famílies amb representants d’arreu del món. Entre els seus fons cal destacar la col·lecció Bofill i Pichot, que conté un nombre considerable d’espècimens tipus.

    Josep Maria Bofill i Pichot (Barcelona, 1860-Sant Julià de Vilatorta, 1938). Metge i entomòleg, vocal de la Junta de Ciències Naturals entre 1918 i 1920. Entre 1919 i 1920 Bofill i Pichot va donar la seva col·lecció d’himenòpters regionals, degudament etiquetats i amb localitats de recol·lecció precises. El volum estimat de la col·lecció és d’uns 7.000 exemplars catalans i hi destaquen els Ichneumonidae (24 caixes). En el camp de l’entomologia va col·laborar inicialment amb Pere Antiga i Sunyer (Barcelona, 1854-Barcelona, 1904) en l’elaboració d’un important Catàleg d’insectes de Catalunya: Hymenòpters, basat en les extenses col·leccions d’aquest mestre aficionat a l’entomologia i publicat en fascicles per la Institució Catalana d’Història Natural (1902-1906). La mort d’Antiga, el 1904, va deixar l’obra i les col·leccions en mans de Bofill i Pichot, que va continuar la publicació del catàleg fins a 1906.

    José María Dusmet Alonso (Chinchón, Madrid, 1869-Saragossa, 1960). Entomòleg de renom. Es va doctorar en Ciències Naturals per la Universidad de Madrid l’any 1894 amb la tesi Algunos datos para el estudio de los Tentredínidos de España. Va donar la seva col·lecció de més de 50.000 exemplars al Museu de Ciències Naturals de Madrid, juntament amb les notes i publicacions, excepte una petita part que va ser dipositada a l’MZB, en la qual destaca especialment la col·lecció de formícids amb material recol·lectat arreu del món.

    Francesc Vergés i Serra (Barcelona, 1921-Canet de Mar, 1999). Entomòleg aficionat. El 7 de juny de 2000 va ingressar a l’MZB la seva col·lecció entomològica, cedida pels seus germans Antoni i Montse, coneixedors de la seva voluntat ja que en vida havia estat col·lega dels entomòlegs del Museu. Es tracta d’una col·lecció d’himenòpters on els grups dominants són els apoïdeus i els vespoideus, entre d’altres, de la península Ibèrica. És una col·lecció de referència que conté uns 13.500 exemplars distribuïts en 90 caixes entomològiques. Tot el material d’aquesta col·lecció va ser recol·lectat, documentat i parcialment classificat per Francesc Vergés i Serra.

  • Col·lecció d'ortòpters

    La col·lecció d’ortòpters conté uns 13.500 exemplars i presenta espècimens de la major part de famílies de la regió paleàrtica, tot i que per l’abundància i l’interès cal destacar-ne els exemplars de península Ibèrica, les Balears i les Canàries. A més cal esmentar l’ingrés, produït recentment, de la col·lecció Olmo, que enriqueix i diversifica encara més la col·lecció preexistent.

    Josep Maria Olmo i Vidal (Sant Adrià de Besòs, 1963). Doctor en Biologia i reconegut entomòleg especialista en ortòpters. L’any 2002 va publicar el catàleg: Atlas dels Ortòpters de Catalunya. Al començament de 2010 va donar al Museu la seva col·lecció particular d’insectes, la gran majoria ortòpters, que li va servir de base per al catàleg esmentat. La col·lecció consta de 55 caixes entomològiques que inclouen un total de 6.583 exemplars d’insectes, preservats en sec. 36 caixes són d’ortòpters, amb representants de celífers i ensífers. La gran majoria d’espècimens han estat recol·lectats a la península Ibèrica i, en especial, a Catalunya. Aquesta col·lecció és fruit de molts anys de recol·lecció i de recerca entomològica, aficions que sabem que manté i que esperem que el continuïn acompanyant sempre.

  • Col·lecció d'hemípters

    La col·lecció d’hemípters comprèn representants de la majoria de famílies de la regió paleàrtica i una part de les famílies més abundants de l’Àfrica i l’Amèrica tropicals. Ens consten uns 41.600 exemplars preservats en sec i en alcohol i entre les col·leccions que la componen cal destacar la de Juan Torres Sala.

    Juan Torres Sala de Orduña Feliu (Pego, 1892-València, 1974). Polític i destacat entomòleg valencià, membre de la Reial Societat Espanyola d’Història Natural, va reunir una gran col·lecció de coleòpters, lepidòpters i hemípters i, a més a més, va adquirir la col·lecció del també entomòleg valencià Emilio Moroder Sala (1882-1939). La part d’hemípters va ingressar el 1965 al Museu de Zoologia de Barcelona mitjançant un intercanvi amb la Fundació Entomològica Torres Sala.

    Manel Mir (Barcelona, 1936-Barcelona, 2005). Empresari i aficionat als pigments naturals, els quals el van impulsar a viatjar durant anys per Amèrica del Sud i Canàries, on va esdevenir un gran coneixedor del cultiu de la cotxinilla i del comerç del seu pigment: el carmí. Amb els coneixements adquirits va crear a Barcelona un centre no lucratiu per a l’estudi i la difusió de la cotxinilla, anomenat La Casa de la Cochinilla – Nocheztlicalli. El 29 de setembre de l’any 2000 va ingressar a l’MCNB una bona part de la seva col·lecció de mostres d’insectes hemípters i els seus pigments, que consta de quasi un centenar de flascons de vidre artesanals, la meitat dels quals aproximadament contenen exemplars assecats de cotxinilla del cactus Dactylopius coccus (Hemiptera: Sternorrhyncha: Coccoidea: Dactylopiidae) procedents de diferents plantacions d’Amèrica del Sud. L’altra meitat conserva diferents classes d’extractes de carmí en diverses concentracions i formes de presentació, com ara pols i laca, entre d’altres.

  • Col·lecció de gales o zoocecidis

    Les gales o zoocecidis són deformacions anòmales de cèl·lules, teixits i òrgans vegetals que es desenvolupen a partir de l’acció específica d’un agent cecidiogen. La capacitat de formar gales està molt estesa i la diversitat de grups implicats en la producció d’aquestes deformacions, que inclou des de virus i bacteris fins a un ampli ventall de famílies d’insectes, és sorprenent.

    El Museu té en dipòsit una col·lecció de gales destacable, el fons de la qual està format per la col·lecció Vilarrúbia, que conté més de dos-cents models de gales diferents, i que va ser emprada com a material de referència per establir l’estat de coneixement actual de la cecidiologia catalana.

    Antoni Vilarrúbia i Garet (Balenyà, 1901-Balenyà, 1957). Entomòleg i professor de l’Escola Superior d’Agricultura. Va crear la secció d’Apicultura del Museu de Zoologia de Barcelona. De 1932 a 1957 va ser recol·lector del Museu i posteriorment conservador d’entomologia. Va ampliar enormement les col·leccions ja existents, les quals a més a més van ser enriquides amb el trasllat de les col·leccions de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a l’MZB, promoguda l’any 1926 per Josep Maria Bofill i Pichot, aleshores secretari perpetu de l’Acadèmia, que també havia estat president de la Institució Catalana d’Història Natural i de l’Institut d’Estudis Catalans. Especialista en himenòpters, té dedicades per aquesta raó algunes espècies d’insectes d’aquest ordre, tot i que també va recollir lepidòpters. Va fer donació al Museu de material divers de Lycaneidae i de microlepidòpters que es va integrar en la col·lecció Sagarra. És autor, entre altres treballs, de Les zoocecídies de les plantes de Catalunya (1936), extensa monografia de les cassanelles catalanes i de Zoocecidias de la Península Ibérica, I. Cynipidae (g. Neuroterus) (1956). La col·lecció de cecidis de Torrellebreta, Balenyà, va ser llegada al Museu de Zoologia de Barcelona, on està dipositada actualment. Juntament amb les gales, Antoni Vilarrúbia va conservar adults obtinguts d’aquestes formacions, però no els va classificar gairebé mai tret que en fossin els causants directes. La correspondència mantinguda amb Tavares fa que algunes de les espècies dipositades a la seva col·lecció tinguin una importància rellevant.

  • Col·lecció d'aràcnids i miriàpodes

    La col·lecció d’aràcnids i miriàpodes consta d’uns 25.000 exemplars, fruit de campanyes de recol·lecció antigues i recents a la península Ibèrica i al nord d’Àfrica, tant a l’exterior com dins de cavitats. Els escorpins, els pseudoescorpins i les aranyes són els més ben estudiats ja que són grups subjectes a projectes interns de revisió i de determinació pels especialistes corresponents. Del fons del Museu se’n pot destacar la col·lecció Ventalló.

    Domènec Ventalló i Verges (Rubí, 1888-1959). Llicenciat en farmàcia. Va treballar al Museu entre 1911 i 1941. L’any 1932 va aconseguir la plaça de regent de la secció d’aràcnids i miriàpodes del Museu de Ciències Naturals, moment en què va cedir la seva col·lecció d’aquests grups d’artròpodes al Museu. Els espècimens, procedents bàsicament de Catalunya, estan preservats en alcohol de 70º i tenen un gran interès documental.

El creixement de la col·lecció d’artròpodes es deu principalment a la donació de col·leccions completes d’investigadors particulars que, seguint la política actual de creixement, són admeses per tal d’ampliar el fons del Museu. Tanmateix la col·lecció també s’enriqueix any rere any amb petites recol·leccions de col·laboradors del Museu i de particulars. A més, el Departament participa en diversos projectes de recerca en els quals es porten a terme campanyes de recol·lecció per al seguiment de la biodiversitat d’artròpodes i que donen lloc a l’ingrés d’un volum considerable de mostres que cal separar, preparar i documentar (per a més informació, vegeu l’apartat de recerca).

El procés de preparació de les mostres d’artròpodes inclou diferents tècniques en funció de l’espècimen. El tipus de preparació depèn de les característiques de l’exosquelet, del gruix de la capa quitinosa i també de la grandària corporal. Per a la majoria d’insectes s’utilitza el mètode de deshidratació i preservació en sec, que obliga a col·locar-los amb els apèndixs estirats abans que quedin secs en una postura definitiva. En el cas d’exemplars petits i poc quitinitzats s’opta per la preservació en líquid conservant (preferentment alcohol de 70º), procediment que també s’empra per a mostres en estadis larvals o juvenils i en la majoria d’artròpodes no-insectes, com els aràcnids, els crustacis i els miriàpodes. A més, en segons quins grups amb caràcters morfològics externs idèntics és imprescindible fer preparacions anatòmiques de genitàlies d’insectes, la qual cosa implica l’extracció i dissecció de l’aparell reproductor. En l’actualitat, una part de les mostres capturades es recol·lecten i preserven en alcohol absolut i es mantenen refrigerades a 4ºC per tal de facilitar els estudis moleculars posteriors.

L’espècimen, un cop preparat, es registra, es documenta i es col·loca en caixes entomològiques o vials de vidre (segons el sistema preservant), a l’armari o prestatge corresponent, on s’emmagatzema en condicions ambientals òptimes.