Museu de Ciències Naturals de Barcelona

L’endemisme Carduncellus dianius

Analitzarem el procés històric de la seva distribució geogràfica i la seva conservació.

Institut Botànic de Barcelona Activitats L’endemisme Carduncellus dianius

Lloc
Institut Botànic de Barcelona
Dates
Dimarts 30 de maig de 2017
Horari
A les 12 h
Durada
40 minuts aproximadament, seguit d'un torn de preguntes i comentaris
Adreçat a
Experts
Tipus
Seminari
Preu
Activitat gratuïta
Informació i reserves
Demaneu Informació o proposeu nous temes per als seminaris a l'a/e dmunizpe@gmail.com

Títol del seminari: Filogeografia i conservació de l’endemisme diànico-pitiüsic Carduncellus dianius

Resum:

La conca mediterrània és una de les regions més atractives per desenvolupar estudis evolutius i filogeogràfics, en gran part degut a la seva alta diversitat florística (amb més de 25.000 espècies de plantes vasculars) i la seva relativament ben coneguda història paleogeogràfica i paleoclimàtica. Molts dels estudis desenvolupats a la regió, estan focalitzats en espècies d’àrees de distribució restringida de tipus insular o insular-continental. Tot i així, l’origen i els patrons de colonització de moltes espècies són encara desconeguts i inexplorats, com és el cas de Carduncellus dianius Webb (Cardueae, Compositae). Aquesta espècie és un endemisme mediterrani d’estreta distribució que es troba localitzada a la regió continental de la província d’Alacant, al nord de l’illa d’Eivissa i a l’illot proper de S’Espartar. Habita en penyals calcaris, principalment litorals i, secundàriament, en matolls. El seu baix nombre de poblacions, que no arriba a la vintena, ha promogut la seva catalogació com a espècie Vulnerable (VU) a la Llista Vermella 2008 de la Flora Vascular Espanyola.

En aquest estudi, es combinen tècniques moleculars (marcadors cloroplàstics i AFLP) amb anàlisis de nínxol ecològic per tal d’obtenir una visió àmplia i integrativa de la historia evolutiva de l’espècie. També, es proposen unitats genètiques de gestió que podrien ser útils per a futurs projectes de reforçaments poblacionals o reintroduccions. Els resultats obtinguts mostren que aquesta espècie podria tenir el seu origen a la regió continental d’Alacant i la colonització de l’illa d’Eivissa podria haver ocorregut per un sol esdeveniment estocàstic de dispersió a llarga distància, amb una posterior recolonització continental en una direcció illa-continent. Durant l’últim màxim glacial (fa 20.000 milions d’anys), Eivissa sembla presentar major idoneïtat climàtica que la regió continental, on la severitat de condicions climàtiques passades podrien haver produït un coll d’ampolla genètic en aquesta regió. Contràriament, les projeccions futures al 2070 mostren major idoneïtat d’hàbitat a l’Alacant que no a Eivissa, on els efectes del canvi climàtic podrien afectar seriosament a la conservació de les poblacions insulars.

Ponent:  Sonia Herrando Moraira (Institut Botànic de Barcelona IBB-CSIC-ICUB / Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona).

Lloc: Sala Salvador, Institut Botànic de Barcelona.

Organitza: Institut Botànic de Barcelona

Altres activitats

  • Des de 23-04-2024
  • Fins a 23-04-2024